Ja m’estranya a mi que no hagi pujat una truita de patata abans. Amb el que ens agrada a casa. L’espera ha valgut la pena perquĂš la meva germana em va regalar uns ous del poble del meu cunyat que Ă©s de LleĂł i sĂłn d’unes gallines que veien cada dia pel carrer. Va quedar una truita amb un gust i un color que no tĂ© res a veure amb les truites fetes amb els ous del sĂșper.