Vocabulari a la cuina
A vegades ens trobem plats que tĂ©nen un nom en concret o mots que defineixen un tipus de cocciĂł o preparaciĂł i no sempre sabem quĂš volen dir. Tipus d'herbes aromĂ tiques i espĂšcies. Vocabulari bĂ sic per la cuina Japonesa, la cuina vegetariana i la celĂaca. AquĂ teniu una llista dels mĂ©s senzills i tots els que vaig arreplegant.
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |
A
Abura age: Tofu fregit tallat fi.
Agar Agar: Gelatina natural rica en minerals i molt nutritiva, elaborada a partir d'alga vermella. Extracte derivat d'algunes algues que tĂ© un poder gelificant deu vegades superior a la gelatina animal, les mal anomenades cues de peix. Amb cinc grams d'agar-agar en pols, n'hi ha prou per gelificar un litre de lĂquid. En podeu trobar en forma de tires, molt comunes per posar-ne a les amanides, en flocs o en pols, que Ă©s mĂ©s fĂ cil dissoldre. Ăs una fibra sadollant, reguladora del trĂ nsit intestinal, amb molt poques caloreis i eliminadora dels excessos de colesterol.
Agemono: Plats fregits.
Ajoarriero: Plat a base de bacallĂ esmicolat i condimentat amb all, oli i ou
Al dente: Es diu d'una pasta o verdura que ha quedat amb la cocciĂł justa.
Allioli: Salsa emulsionada que es fa amb alls picats i oli. TĂ© mĂșltiples usos per a carns a la brasa, bacallĂ i pastes.
Al punt: Nom que s'aplica a la carn poc feta.
Anko: Mongeta dolça japonesa de color vermell, que sol ser el tĂpic farcit de molts dolços japonesos.
Aonori: Nori sec, picat. S'utilitza per l'okonomiyaki i els yakisoba.
Arrebossar: Passar un aliment -carn, peix,etc.- per ou batut i, posteriorment, cobrir-lo amb farina de galeta, abans de fregir-lo.
ArrĂČs japonica: Totes les varietats son de grĂ curt que ara ja es cultiva al nostre paĂs. L'arrĂČs Ă©s tan important i tan ampli el seu Ășs a la gastronomia japonesa que exixteixen diferents paraules per anomenar-lo segons la seva cocciĂł i Ășs; per quan estĂ sense preparar, per quan s'estĂ cunant i per quan es bull per donar als malalts.
Aspic: Gelatina que envolta carns, peix i amanides preparats en
motlle.
Azuki: Mongeta vermella cuita i en pasta, japonesa.
B
Bella Helena: Carn saltejada amb salsa de fruites i vi de Madeira.
Bento: RacciĂł de menjar senzill preparat per emportar, bastant comĂș a la cuina japonesa. El sushidzume Ă©s una varietat de bento que contĂ© Ășnicament sushi.
Brandada: Plat que es compon de bacallĂ prĂšviament esmicolat i posat en remull amb alls i oli d'oliva. Tot seguit es treballa remenant a fons i afegint llet fins que adopta una textura cremosa.
Broqueta: Punxó on s'enfilen bocins de carn, peix, verdures per rostir-los a la brassa. També als punxons amb fruites, xuxes, ...
Brou: LĂquid mĂ©s aviat semiconcentrat que resulta de bullir en aigua un aliment: verdures, carn, peix i que esdevĂ© la base de les sopes.
Bullir: Coure un aliment en aigua bullent.
Bull, arrencar el: Moment en quĂš un lĂquid comença a bullir.
C
California roll: Maki invers. Ăs una altra de les varietats de sushi amb sĂšsam per fora o caviar i alga nori per dintre. A mĂ©s de molts altres ingredients a triar. Aquesta variant va ser creada per cuiners americans perĂČ al japĂł se la coneix com uramaki.
Carpaccio: Plat de peix o carn crua, finament tallada i posteriorment amanida.
Ceviche: Plat tĂpic del centre i el sud d'AmĂšrica, que es compon de peix cru marinat amb llima i altres condiments.
Civet: Estofat de caça, en quÚ intervé la maceració del vi i la sang de l'animal.
Cocotte: Cassoleta de fang on es cuina el menjar.
Colar: Passar un aliment lĂquid per un colador a fi de separar-ne els elements sĂČlids.
Compota: Dolç de fruita cuita en almĂvar que es serveix freda.
Confitar: Conservar carns en el seu propi greix o oli. també es diu de conservar fruita substituint-ne el suc natural per una solució concentrada de sucre, o bé preservar certs vegetals en vinagre.
Coulis: Puré o salsa tamisada, generalment de tomà quet o fruites mesclades amb edulcorant i una petita quantitat de suc de llimona.
CrostĂł: Llesca de pa, torrat o fregit.
CrĂȘpe: Galeta de pasta fina que serveix per embolicar els mĂ©s variats productes.
Chantilly: Nata batuda, aromatitzada amb vainilla.
Chateaubriand: El protagonista d'aquest plat és el més delicat filet que s'acompanya amb una salsa composta de gelatina de carn, xampinyons, mantega, herbes aromà tiques i vi blanc.
D
Daikon: Rabe blanc japonĂšs d'uns 35 cm de llarg. TĂ© un sabor picant i lleugerament amarg.
Dorayaki: Rebosteria japonesa. Pasta dolça farcida d'azukis. La pasta que menja el Doraimon ;)
Dashi: Ăs el caldo bĂ sic de la gastronomia japonesa. Fet amb bonĂtol sec i kombu, alga seca. El primer caldo que en surt d'aquesta cocciĂł s'utilitza per el suimono (consomĂš), perĂČ es tornen a utilitzar en una segona cocciĂł que serveix per molts plats.
Daurar: Enrossir, torrar lleugerament un preparat culinari. Caramel.litzar la superfĂcie d'un peix o carn. Cobrir amb ou batut una pasta perquĂš es torri durant la cocciĂł.
Deixatar: Dissoldre i barrejar un aliment sĂČlid o semisĂČlid en un altre de lĂpid mitjançant una forquilla o una batedora.
E
Ebi-shuumai: Delicies de gamba al vapor
Ehomaki: Varietat de maki que sol menjar-se a Setsubun, el 3 de febrer, el dia que marca el principi de la primavera. L'ehomaki, conegut també com sushi de la sort, sol farcir-se amb set ingredients i la tradició exigeix menjar-se la peça sencera, d'una sola mossada i sense tallar, per no trencar la bona fortuna.
Eixarreir-se: Fer-se eixut un aliment. Endurir-se pel fet de resecar-se o dessecar-se.
EmulsiĂł: Mescla mĂ©s o menys lĂquida, composta d'una substĂ ncia que serveix de vehicle i d'una altra que es troba en suspensiĂł.
En Croûte: Aliment recovert d'una fina capa de pasta.
Enfarinar: Cobrir un aliment de farina per fregir-la, ofegar-la o amassar-la
Entrecot: Costella gruixuda sense l'os fregit o rostit a la graella.
Escabetx: Salsa o adob amb vinagre i altres ingredients que serveix per posar en conserva carns o peixos.
Escaldar: Submergir un aliment en aigua bullent durant uns instants.
Escalivar: Coure a la cendra, al caliu o al forn algun producte alimentari, especialment verdures i hortalisses.
Escalopa: Tros de carn magra o de peix, tallat com a filet, que s'arrebossa amb ou i farina de galeta abans de coure'l.
Escatar: Netejar un peix de les seves escates.
EscĂłrrer: Fer que un aliment o un estri de cuina expulsi i completament el lĂquid que contĂ©.
Escorxar: Espellar, llevar la pell o una part del cos d'un animal.
Estofar: Coure una viada amb el seu greix, lentament i amb el recipient tapat.
F
Farcir: Omplir d'un farciment -carn picada, crema, vegetals, etc. - un altre aliment, com per exemple una au o un pastĂs.
Flamejar: Deixar cremar durant uns moments el licor que s'ha posat en qualsevol preparat culinari, just abans de servir-lo a taula.
Fondue: Plat tĂpic suĂs que es cuina a la mateixa taula, amb una cassola untada prĂšviament amb all, afegit de mantega i vi blanc. El formatge Ă©s el seu ingredient principal, que es recull amb pa.
Fricassé: Rostit de pollastre, conill, vedella o verdures amb salsa blanca.
Fregir: Coure qualsevol aliment sĂČlid en oli, mantega o llard bullents.
Fugu: Ăs la paraula japonesa utlitzada per anomenar al peix globus, un mos tan exquisit com perillĂłs, ja que Ă©s mortalment verinĂłs si es prepara incorrectament. Es tracta d'un dels plats mĂ©s cĂšlebres de la cuina japonesa doncs son molts pocs xefs japonesos que saben preparar-lo i molts menys els que tĂ©nen l'autoritzaciĂł del govern per fer-ho, ja que es necesita una llicĂšncia.
Fukin: Drap de cuina que s'utilitza per cobrir el hangiri, mentres l'arrĂČs de sushi s'atempera, per evitar que la seva capa exterior s'assequi.
Fumet: Brou de peix o de bolets, que pot ser la base d'una sopa o d'un arrĂČs.
Futomaki: Varietat de maki en la que els rotllets son més grans de l'habitual. En japonÚs, futoi significa gruixut.
G
Galantina: Preparat de carn deshossada i farcida d'una altra tipus de carn, amb un fons de gelatina.
Gari: Conserves de gingebre de color rosa pĂ lid que es serveixen amb el sushi o el sashimi per refrescar el paladar entre mossades.
Gingebre: Ăs l'arrel d'Ăsia per excelĂšncia i un condiment molt apreciat pel seu sabor i les seves propietats curatives. El seu gust agre i picant despren un intens aroma i fresc Ă©s un element bĂ sic de la cuina japonesa per aromatizar salses, carns, peixos, marisc, pollastre, caçera, arrĂČs, sopes, ... i tambĂ© marinat, per acompanyar al sushi i al sashimi.
Gingebre en vinagre japonÚs: Generalment de color rosat, és un encurtit fet a partir de les arrels noves i tendres sense fibra.
Glacejar: Fer que un aliment quedi lluent a l'hora de ficar-lo al forn i enrossir-lo amb el seu suc o una salsa.
Gohan: ArrĂČs blanc cuit que acompanya els menjars japonesos. El sumeshi, ĂČ arrĂČs de sushi, s'obtĂ© de mesclar el gohan amb el sushizu, un amaniment a base de vinagre, sucre i sal.Gunkanzushi: Gunkan significa cuirassat. L'arrĂČs s'envolta amb una tira gruixuda d'alga per formar un buit que s'omple amb una cullera amb ingredients com ous de peix, soja fermentada o peix finament picat.
Gratinar: Daurar una part superior d'un preparat culinari, com ara uns canelons o uns macarrons.
Guisar: Cuinar, preparar una vianda coent-la amb suc i alguns condiments.
Gyoza: Crestes japoneses fetes al vapor o fregides. Tipus de bunyol semblant a una cresta, més petits i farcits de carn.
H
Hakusai: All porro, només la part blanca.
Hangiri: Recipient de fusta amb el fons pla utiltzat per posar i refredar l'arrĂČs de sushi (sumeshi) una vegada cuinat.
Han Namagashi: Rebosteria japonesa. Pastes mig crues similars als postres namagashi.
Hashi-oki: Utensili on recolzar els bastonets mentres es fa una pausa durant el menjar.
Higashi: Rebosteria japonsa. Galetes i caramels.
Hiziki: Ă Hijiki. Alga comestible que pot formar part de les nostres amanides.
Himono: Peix assecat al sol.
Hocho: Aixà és com s'anomena als ganivets al japó. El ganivet, a la gastronomia japonesa, és un element sagrat.
Hosomaki: Varietat de maki en la que, degut al seu petit tamany, sol utilitzar-se un sol ingredient com a farcit. El kappamaki (sushi farcit de cogombre) és una de les varietats més populars de hosomaki. En japonÚs hosoi significa prim.
I
Ikura: Nom que reben els ous de salmĂł, de color taronja i de tamay considerable.
Ikuzukuri: A la cuina japonesa, es coneix com ikizukuri la preparaciĂł d'un animal viu per obtenir sashimi. El procĂ©s comença quan el client, a l'aquari del restaurant, escolleix la peça que vol prendre i el xef, sense matar l'animal, el fileteja i destripa, servint-lo a rodanxes i amb el cor encara bategant. Mlagrat que a molts paĂŻssos (inclĂČs JapĂł) Ă©s considerat un mĂštode cruel, molts aficionats defenen aquesta tĂšcnica de cuina afirmant que el gust i la qualitat justifica aquest controvertit procediment.
Inarizushi: Ăs una mena de bossa, oberta o tancada, de tofu fregit, normalment plena nomĂ©s d'arrĂČs. Es diu aixĂ en honor al dĂ©u sintoista Inari, que es creu tenia aficiĂł per tofu fregit.
Infusió: Procés que té per objecte l'extracció de substà ncies d'algunes plantes per mitjà de l'aigua bullent.
Itamae: Ăs el nom que rep, en japonĂšs, el xef. En aquest cas, a la persona que prepara el sushi.
J
Juliana, a la: Verdures tallades en tiretes molt fines.
K
Kaiseki: Encara que aquest nom originalment es referia a l'aperitiu que es servia durant la cerimonia del tĂš, avui en dia, la paraula kaiseki fa referencia a un tipus de menĂș degustaciĂł lleuger (les porcions son petites) i nomĂ©s es fan servir productes de temporada l'aspecte i presentaciĂł son cuidats fins l'Ășltim detall.
Kaiso: Tipus d'alga.
Kaitenzushi: Restaurant de suhi on els plats travessen el restaurant sobre una cinta transportadora que passa davant les taules dels comensals. El compte final es calcula contant el nĂșmero i tipus de platets que s'hagin consumit. Ăs la versiĂł japonesa del fast food.
Kamaboko: Barra de peix. Amb la carn d'algunes peixos (el mĂ©s freqĂŒent Ă©s el taurĂł), es fa una pasta (surimi) amb la que es formen barres que es posen al vapor. Es poden consumir acompanyades de salsa de soja o com ingredient d'algunes receptes.
Kara Age: S'anomena a la manera de fregir amb oli abundant.
Katsuobushi: BonĂtol tallat a virutes, sec, fumat i tractat amb fongs. Ăs un dels condiments essencials del brou dashi.
Kazunoko: Ous d'arengada, de gran valor nutritiu i sabor contundent. SĂłn de color groguenc i de petita grandĂ ria. Ăs un ingredient tĂpic en els sopars d'any nou.
Kimbap: AixĂ Ă©s com es coneix el sushi coreĂ . El kimbap, tambĂ© conegut con gimbap, deriva del makizushi i encara que aparentment sĂłn molt semblants, existeixen diverses diferĂšncies importants. En l'elaboraciĂł del kimbap l'arrĂČs s'assaona amb oli de sĂšsam, per exemple, i en lloc de formar els rotllets amb nori, es fa servir alga gim. Tampoc s'acostuma a usar peix cru per al farciment, sinĂł carns i verdures. A mĂ©s, el kimbap no es pren amb wasabi, salsa de soja ni gingebre, sinĂł amb kimchi, una salsa coreana amb força col xinesa, pebre vermell dolç i xile.
Komatsuna: Verdura tĂpica d'hivern i que en algunes zones s'anomena "espinac d'aigua" perquĂš s'hi assembla, encara que amb un gust molt diferent. Ăs de les poques verdures purament japoneses i Ă©s molt difĂcil trobarles.
Kombu: Tipus d'alga japonesa.
Konnyaku: Pasta gelatinosa feta a partir de l'arrel de la planta anomenada "peu d'elefant".
L
Lligar: Aconseguir que els components d'una salsa es barregin perfectament fins arribar a un preparat consistent.
M
Macerar: Posar un aliment en una mescla lĂquida de substĂ ncies aromĂ tiques.
Maguro: Significa tonyina.
Maki: Plat japonĂšs on es serveix el peix i l'arrĂČs enrotllats en una fulla d'alga nori. Maki significa "rotlle".
Makisu: Estoreta de bambĂș per enrotllar el sushi.
Makiyakinabe: Paella quadrada o rectangular per fer truites enrotllades d'estil japonÚs, anomenades tamagoyaki. També se l'anomena tamagoyaki ki.
Makizushi: Rotlle de sushi fet a base de fulles d'alga nori i farcit d'arrĂČs amb peix fresc, verdures, tamago, etc...
Marinar: Adobar peix per conservar-lo, o d'altres viandes amb vinagre o vi assaonat amb espĂšcies.
Masa de Wonton: Feta de farina i ou, s'utilitza molt fina per fregir i més grossa per coure al vapor. Els gyoza y ebi-shuumai son els plats més coneguts en els que s'utilitza.
Masago: Ous de color taronja i de petita grandĂ ria que s'extreuren del capelĂ (un petit peix) . SĂłn molt populars al japĂł, on en ocasions, es combinen amb wasabi i son comercialitzades com a caviar de wasabi.
Matcha: TĂš verd en pols.
Matsutake: Bolet molt apreciat. Semblant al cep en aparença i textura, perĂČ molt mĂ©s aromĂ tic. No es pot cultivar de forma artificial, el que fa que elevi molt el seu preu.
Medallons: Filets circulars de carn, peix o paté.
MeuniĂȘre: Forma de preparar certs productes, especialment el peix, enfarinat, fregit amb mantega i regat amb el fons de cocciĂł addiccionat amb suc de llimona.
Mentsuyu: Base de sopa pels fideus d'estil japonĂšs. Malgrat la seva simplicitat, la veritable preparaciĂł d'aquesta sopa Ă©s delicata i difĂcil. Tan per trobar els ingredients com per calcular la quantitat necessaria. Per aixĂČ Ă©s recomanable comprar-la ja prerarada.
Mirin: Vi d'arrĂČs dolç, obtingut de la destil.laciĂł d'arrĂČs amb gluten cuit al vapor al que li afegeix alcohol destilat. NomĂ©s s'utilitza per cuinar i li aporta un punt dolç als guisats.
Miso: Pasta salada preparada a partir de llavors de soja fermentada i triturades, arrĂČs, aigua i sal, que s'utilitza com a condiment, per enriquir el plat. N'hi han de diferents varietats: Miso vermell, que s'utilitza per les sopes, verdures i carns saltejades. El Miso blanc que s'utilitza en plats suaus i el miso groc, que Ă©s el mĂ©s versĂ til i s'utilitza en certes amanides, sopes, etc.
Mochi: PastĂs d'arrĂČs. Ăs un dels ingredients tĂpics de la cuina d'Any Nou.
Muntar: Batre aliments lĂquids o semilĂquids, com ara clares d'ou, per tal que hi penetri l'aire i fer que pugin.
N
Nabe: Casserola metĂ l.lica o de fang que s'utilitza per cuinar a la taula.
Nabemono: Ăs el nom que se li dona als plats cuinats en un sol foc i, generalment, cuinats a la mateixa taula on Ă©s menjarĂ . Des de la mateixa olla es serveix als comensals, i els plats acostumen a ser tant a base de verdures com de peix o carn.
Namagashi: Rebosteria japonesa elaborada amb pastes crues i dolces farcides d'una pasta feta a base de sucree i llegums.
Napar: Cobrir un plat amb salsa.
Natto: Son brots de soja cuits i fermentats.
Neta: S'anomena aixĂ als ingredients que es col.loquen sobre la bola d'arrĂČs del nigiri.
Niboshi: Peix petit, bullit i assecat al sol. Utlitzat com a guarniciĂł en brous i sopes.
Nigirizushi: Tipus de sushi que consta d'una peça d'arrĂČs, amb una mica de wasabi i qualsevol base de peix col.locat damunt.
Nimono: Plat cuinat en una casserola i a foc lent. Ăs una de les formes principals de cuinar les verdures i tambĂ© el peix. N'hi ha de molts tipus, segons el condiment que s'utilitzi: sake, salsa de soja, gema d'ou, gingebre, miso,...
Nori: Tipus d'alga que s'utilitza per preparar el sushi i en altres plats.
O
Ochacuke: Tipus de plat que es prepara amb tĂ© i algĂșn ingredient mĂ©s que pot ser des de salmĂł fins a llobarro o tonyina, al nostre gust. Aquest ingredient s'afegeix un cop tinguem preparat el bol d'arrĂČs.
Obura ice: Dolç de mongetes vermelles o azukis, acompanyat de gelat de vainilla.
Ofegar: Que el plat que cuinem s'impregni de les salses i altres ingredients.
O-Hashi: Bastonets que substitueixen els coberts occidentals.
Okonomiyaki: VĂ© a ser un tipus de pizza a la japonesa que es cuina en una paella o planxa amb una pasta de farina i aigua. Okonomiyaki significa "al seu gust".
Oli de sÚsam: S'utilitza per condimentar, mai per fregir, i s'obté després de premsar llavors de sÚsam blanc.
Omakase: Ve a significar alguna cosa aixĂ com "ho deixo a les teves mans", s'utilitza quan en un restaurant de sushi, a l'hora de trial el menĂș, deixem que el xef sigui qui decideixi quĂš servir-nos, en quin ordre i a quin preu.
Onigiri: Son boles d'arrĂČs que es poden preparar amb l'ingredient que mĂ©s t'agradi i es serveixen tant com aperitiu com de primer. Alguns dels ingredients utilitzats tradicionalment son: bonĂtol sec saonat, caviar de bacallĂ a la planxa, pollastre fregit, umeboshi, pop, salmĂł a la planxa, carn picada i cuita de porc o vedella, tonyina marinada, bonĂtol sec, ..
Oshizushi: Oshi significa premsar. L'Oshizushi es tracta d'una varietat de sushi premsat en una caixa de fusta, anomenada oshibako. L'arrĂČs amb el peix per damunt queda premsat i adopta la forma del motlle per desprĂ©s tallar-lo en forma de quadrats.
Ossobuc: Plat a base de carn preparada amb el moll de l'ĂČs.
Otoshibuta: Tapa de fusta o cartró més petita que el dià metre de la casserola on s'està cuinant.
P
Papillota: Tros de paper -habitualment d'alumini- que, impregnat d'oli, s'empra per embolicar aliments que es couen al forn: coure a la papillota.
Picar: Tallar i tritura aliments per reduir-los a trossos petits.
Planxa Teppan: FogĂł, planxa o cuina portĂ til que es pot instal.lar a la taula i cuinar mentres estem menjant.
Puré: Aliment triturat, cuit, reduït a pasta, fet amb hortalisses i, a vegades, amb llet, brou, mantega, ous, carns i espÚcies.
Q
Quallar: Coagular la llet, especialment per mitjĂ de l'acciĂł produĂŻda pel quall.
Quefir: Producte lacti que es menja sol, amb sucre o mel, o com a acompanyant de fruites trossejades. S'obtĂ© per la fermentaciĂł de llet, fruit de l'acciĂł d'una mescla de llevats i bacteris amb quĂš el quefir pren forma de nĂČduls gelatinosos El resultat Ă©s un preparat lĂquid lleugerament gasificat i amb un punt amargant i picant. Ătil per regenerar la flora intestinal.
Quinoa: Cereal d'alt contingut amb proteĂŻnes i greixos Ă cids omega 6 i 3. SĂșper cereal.
R
RagĂș: Estofat de carn.
Ramen: Fideus xinesos.
Rectificar: Fer que un preparat culinari tingui el gust i el color desitjats afegint-hi algun ingredient, normalment sal o pebre.
Reduïr: Bullir una salsa, brou, etc..., tot fent-la més substanciosa per l'evaporació produïda.
Remullar: Deixar un aliment durant un cert temps dins un lĂquid aigua o vi, per exemple -perquĂš es dessali, n'agafi el gust o simplement s'estovi.
Renkon: Arrel de la flor de lotus.
Reposar: Deixar que un aliment acabi la seva cocciĂł fora del foc.
Romesco: Salsa que s'elabora amb nyores, tomĂ quets escalivats, allas i una picada d'ametlles, oli, vinagre, pebre i julivert.
Rosbif: Tros de filet rostit al forn amb l'interior molt poc fet i de color rosat. Es serveix fred i tallat en talls fins amb acompanyament de salses.
Rostir: Coure un aliment, habitualment carn, en un ast o un forn, untant-lo abans amb una mica de greix o d'oli.
Ryoribashi: Bastonets per cuinar, fabricants comunment de fusta o bambĂș. Solen anar units en la part superior per una corda de cotĂł, per evitar que algĂșn s'extravii. SĂłn mĂ©s llargs i resistents que els convencionals i poden rondar entre els 35 i 40 centĂmetres per mantenir les mans del cuiner a una distĂ ncia prudent de les elevades temperatures.
Ryotei: Es coneix a un tipus de restaurant japonĂšs per la seva principal caracterĂstica Ă©s l'exquisit tracte al client. Encara que la seva aparença exterior Ă©s molt semblant a la d'un habitatge tradicional japonĂšs. Es tracta de locals molt exclusius als quals sovint no Ă©s possible accedir sense invitaciĂł prĂšvia. L'etiqueta exigeix que els comensals vagin vestits a la forma tradicional japonesa i, en general, el menĂș Ă©s tipus kaiseki, una degustaciĂł de diferents plats, artĂsticament decorada a l'estil japonĂšs. El ryoteix Ă©s un dels pocs llocs en els quals podrem gaudir de la presĂšncia de geishes.
S
Saibashi: Bastonets, habitualment de fusta o bambĂș, que s'utilitzen per manipular aliments ja cuinats i servir-los en el plat. SĂłn mĂ©s llargs que els hashi, que nomĂ©s s'usen per penjar, i no s'utilitzen per cuinar, com succeeix amb els ryoribashi.
Sake: Fideus xinesos. TambĂ©, licor d'arrĂČs de 15Âș. Segueix el mateix procĂ©s de fermentaciĂł que la cervesa. Existeixen una gran gama de sabors i qualitats. Es pot servir templat o fred. Per cuinar o beure.
Salar: Afegir sal a un aliment per donar-li sabor. Cobrir un aliment de sal perquĂš no es corrompi.
Salmis: Estofat de vaça que es rosteix i després es cuina amb salsa de vi.
Salpebrar: Amanir aliments amb sal i pebre. Posar sal i pebre als aliments que s'estan cuinant.
Salsa de soja: Condiment esencial de la cuina japonesa, fet amb brots de soja, sal i blat.
Salsa de Tonkatsu: Salsa preparada per a tonkatsu. Ăs una mena de salsa barbacoa a la japonesa.
Saltar: Coure un aliment a la paella, amb oli i foc viu, agitant-lo de tant en tant.
Samfaina: Plat o salsa elaborada amb tomĂ quets, cebes, pebrots i albergĂnies, que se sofregeixen amb pebre i julivert.
Sanpuru: Reproduccions hiperrealises de plats japonesos, generalment peces de sushi. Solen estar realitzades de parafina i exhibir-se a l'entrada de bars i restaurants, tant per obrir la gana dels clients com per mostar-los una reproducciĂł fidel del menĂș a grandĂ ria real.
Sansho: Pebre verd molt. No s'utilitza per cuinar, sino com a condiment a la taula. I és més aromà tic que picant.
Sarsuela: Plat compost de peixos variats, mol.luscs i crustacis, cuits amb un sofregit de tomĂ quet, ceba i algun altre ingredients.
Sashimi: Ăs un plat tradicional de la gastronomia japonesa que consistenix en trossos de peix cru.
Seitan: Preparació alimentà ria elaborada amb gluten de blat amb gran contingut en proteïnes, baix greix, calories i no té colesterol.
SÚsam: Llavor amb gust a fruit sec amb alt contingut en oli. Se'n comercialitzen tres tipus: blanc, negre i daurat. Generalment es torra abans d'utilitzar-lo, encara que també es consumeix en cru.
Setsubun: Celebració que es duu a terme el 3 o 4 de febrer, un dia abans que comenci la primavera d'acord al calendari lunar japonÚs. Durant aquesta festivitat és tradició menjar rotllos de ehomaki, una varietat de maki farcida de set ingredients, que es pren d'un sol mos i sense tallar, per no trencar la bona sort.
Shamoji: Pala petita de fusta que s'utilitza principalment per remoure l'arrĂČs dins del hangiri. A la gastronomia japonesa tĂ© un important paper simbĂČlic.
Shiitake: Bolets originaris de Japó i Xina. Ténen un sabor molt fort que les diferencia de qualsevol altre bolet. Es consumeixen tant frescos com secs.
Shirako: Esperma de peix, generalment de fugu (peix globus). A Japó és considerat un autÚntic manjar i el seu preu és desorbitat, sent molt pocs els restaurants que ho incorporen a la seva carta.
Shirataki: Fideus molt fins i translĂșcids, preparats a partir de la pasta gelatinosa que es prepara a partir d'una planta molt fina coneguda com konnyaku, coneguda tambĂ© com "pota d'elefant" ĂČ "llengua del diable". La textura s'assembla a la carn de codony. S'ha de bullir abans de menjar-lo.
Shishimi Togarashi: Set espĂšcies. Ăs una mescla japonesa de set tipus d'espĂšcies picants.
Shiso: Perilla o shiso és una herba aromà tica que en alguns llocs substitueix al gingebre, gari.
Shoyu: Salsa japonesa de soja.
Silk pad: LĂ mina de silicona, antiadherent i ignĂfuga -admet una temperatura mĂ xima de tres-cents graus- que s'empra per separar els aliments de les plates d'anar al forn per tal que no s'enganxin.
Soba: Fideus de blat sarraĂ. Molt utilitzats, tant freds a l'estiu com calents a l'hivern.
Sofregir: Fregir lleugerament una vianda o un condiment en un greix.
Somen: Fideus rodons de blat sarraĂ.
Sriracha: Salsa picant molt popular al sud est d'Ăsia, elaborada a base de xile madur, vinagre, all, sucre i sal.
Suihanki: ElectrodomĂštic de gas o elĂšctric per bullir l'arrĂČs d'una manera prĂ ctica i, sobretot, neta.
Sujiko: Ous de salmó vermell, petits i d'un color més fosc que les del salmó rosat (ikura).
Sukiyaki Nabe: Olla utilitzada per preparar el sukiyaki.
Sumeshi: Ăs l'arrĂČs que es fa servir en l'elaboraciĂł del sushi. Literalment significa arrĂČs de vinagre, doncs Ă©s una combinaciĂł d'arrĂČs blanc (gohan) i sushizu, el preparat elaborat amb vinagre, sucre i sal.
Suprema: Tall fi de peix, de llarg a llarg.
Suquet: Plat de peix variat, sovint amb crustacis i mol.luscs, preparat amb un sofregit d'oli, tomĂ quet, all i julivert, al qual s'afegeix aigua, sal i pebre.
Suribachi: Morter japonĂšs.
Surimi: Pasta fina de peix, marisc o pollastre.
Sushizu: El sushi Ă©s per excel.lĂšncia el plat mĂ©s conegut de la cuina japonesa i estĂ preparat amb dos dels ingredients mĂ©s utlitzats: l'arrĂČs i el sashimi, peix molt fresc tallat a lĂ mines de 6cm de llarg per 3cm de gruixut. Junt amb alga nori, segons el tipus, i verdures variades.
T
Tabasco: La salsa de xili que Edmund McIlhenny va crear el 1868 encara Ă©s la mateixa que es produeix avui dia. Aquesta salsa picant s'elabora amb polpa de xili macerada tres anys en barrica de roure blanc i desprĂ©s barrejada amb vinagre d'alta qualitat de sal de l'illa d'Avery. Aquest procĂ©s Ășnic d'envelliment li atorga una maduraciĂł i un grau de saĂł inconfusibles. Permet condimentar i cuinar qualsevol plat, des de sopes i ous fins a carns i pizzes.
Tamago: Truita japonesa feta amb ou, sucre, mirin (vi d'arrĂČs per cuinar), salsa de soja i una mica d'oli.
Tamagoyaki: Truita japonesa feta amb ou, sucre, mirin, salsa de soja i una mica d'oli.
Tamagoyaki ki: TambĂ© makiyakinabe. Paella per cuinar la truita japonesa. Ăs rectangular i permet enrotllar mĂ©s fĂ cilment, un damunt de l'altre, els rotllets d'ou.
Tamari: Salsa de soja feta de blat
Tarako: Ous salats de bacallĂ , petits i de color vermellĂłs, que poden prendre's en cru o bullits.
TĂ rtara: Salsa maionesa a la qual s'afegeix una picada de cogombres petits, tĂ peres i fins herbes.
Temaki: Con. Paperina d'alga nori farcida d'arrĂČs i ingredients variats.
Tempura: Fritada rà pida japonesa, un arrebossat molt lleuger de verdures i marisc. Cada boçà ha de tenir el tamany d'una mossada.
Tentsuyu: Salsa utilitzada per menjar tempura.
Tepanyaki: Carn de bou a la planxa amb verdures i soja.
Teriyaki: Peix o carn marinada i rostit amb el gratinador del forn amb una salsa, que durant la cocciĂł, forma un setinat. Acompanyat d'arrĂČs i algunes verdures o amanida.
Tetsunabe: Casserola sukiyaki, molt semblant a la que aquĂ fem servir per la fondue.
Tobiko: Ous de peix volador, petits, molt cruixents, amb gust intents i d'un vermell ataronjat.
Tofu: Quallada a base de soja. Hi han dos tipus principals: momendofu (de textura suau i molt nutritiu, amb moltes proteins i calçi) i kinugoshidofu (més dur i amb més vitamines).
Trinxar: Partir a trossos la vianda per servir-la.
Trossejar: Reduir a trossos qualsevol aliment.
Trufar: Farcir aus, carns, embotits, etc... amb bocinets de trufa.
TurnedĂł: Filet tallat de la part central del filet.
U
Uchiwa: Ventall tradicional japonĂšs, fet de bambĂș i paper, que s'utilitza per refredar l'arrĂČs de sushi.
Udon: CilĂndrics i plans, son els fideus japonesos per excel.lĂšncia.
Umami: Significa saborós i que és un dels cinc sabors bà sics juntament amb el dolç, à cid, amarg i salat. Molts dels ingredients que s'utililtzen per elaborar sushi son rics en umami.
Umeboshi: Prunes japoneses adobades que s'acostumen a utilitzar en algunes varietats de sushi vegetal.
Unagi: Ăs la paraulta que s'utilitza a JapĂł per referir-se a les anguiles d'aigua dolça i, especialment, a l'anguila japonesa. Les anguiles sĂłn un dels ingredients mĂ©s populars a la gastronomia nipona.
Uni: Ous d'eriçó de mar.
Uramaki: Maki invers. Ăs una altra de les varietats de sushi amb sĂšsam per fora o caviar i alga nori per dintre. A mĂ©s de molts altres ingredients a triar. Aquesta variant va ser creada per cuiners americans, per aixĂČ tambĂ© es coneix com California roll.
V
Vaporera de bambĂș: Cistell de bambĂș asiĂ tic que consta d'una tapa i una o dos bases de reixeta. Es col.loquen els aliments dintre i es recolza sobre una casserola d'aigua bullint per coure'ls al vapor.
Ventresca: Part del ventre d'un peix, salat o fresc. En el bacallà , penca, peça gelatinosa del peix, ideal per fregir i per a guisats amb suc.
Vinagre d'arrĂČs fermentat: De sabor suau i dolç, estĂ elaborat mitjançant la fermentaciĂł de l'arrĂČs. Ăs esencial per la preparaciĂł de l'arrĂČs del sushi.
Vinagreta: Salsa feta amb una barreja de vinagre, oli, sal, ou dur, ceba i julivert.
W
Wagashi: Rebosteria japonesa.
Wakame: Algues seques o envasades, per a sopes i amanides.
WARIBASHI
Wasabi: Verdura picant essencial a la cuina japonesa. Es pot aconseguir en pasta, envasat o en pols. No té substitut a la cuina occidental.
X
Xup-xup: Onomatopeia del soroll efectuat per la salsa de la cocciĂł d'algun guisat, quan s'efectua lentament i generalment en els Ășltims moments de cocciĂł. Coure a foc suau, amb poca aigua i el recipient tapat perquĂš el producte cuinat s'impregni de les salses i altres ingredients.
Y
Yakimono: Tipus de cocciĂł a la planxa o amb la paella.Yasai Itame: Plat de verdures saltejades.
Yakitori: Pollastre a la planxa amb verdura amb salsa sishimi togarashi.
Yasai Itame: Plat de verdures saltejades.
Yudoofu: Receota de nabemono. Olla de tofu, alga kombu, gingebre i salsa potsu.



