No menjar carn se sol explicar amb la paraula vegetarianisme. PerĂČ Ă©s una cultura tan Ă mplia que no es pot resumir en quatre lĂnies. NomĂ©s amb els tipus de vegetarians no es dĂłna l'abast amb els dits de la mĂ … Vegans, ovo-lactos, eubiĂČtics...
Ăs important entendre bĂ© l’alimentaciĂł vegetariana (si inclou lĂ ctics i ous es diu ovolactovegetariana; si nomĂ©s inclou productes vegetals, vegana). “Ser vegetariĂ no vol dir menjar hidrats de carboni refinats, farines blanques i brioixeria industrial, perquĂš llavors sĂ que hi haurĂ mancances nutricionals. Si la persona vegetariana no Ă©s conscient de la seva salut, i basa la dieta diĂ ria en hidrats de carboni refinats, i amb un contingut baix de fruita i verdura, de segur que acabarĂ amb mancances nutricionals”.
Una alimentaciĂł vegetariana equilibrada, tant per a criatures com per a adults, hauria d’incloure llegums tres o quatre cops per setmana; ous, de dos a quatre per setmana, i un lĂ ctic per dia. DiĂ riament, els Ă pats han d’estar formats per fruita, verdura, cereals i fruits secs oleaginosos crus (ametlles, avellanes, nous, per exemple) i fruita seca dolça (orellanes, figues, prunes, dĂ tils, panses…).
Finalment, GelpĂ recorda que, antigament, a pagĂšs les criatures menjaven carn un o dos cops a la setmana, o encara molt menys. “L’obsessiĂł per la ingesta de carn Ă©s moderna; jo sempre recomano el llibre LĂberase de la proteinomanĂa, de Marc Ams, per trencar tots els mites que s’han difĂłs errĂČniament”. A mĂ©s, segons afirma, Ă©s mĂ©s perillosa una dieta elevada en proteĂŻnes animals (que pot derivar en moltes malalties degeneratives), que qualsevol variant de les dietes vegetarianes que hi ha".
Els principis i les normes del vegetarianisme no nomĂ©s sĂłn considerades com la millor garantĂa per la salut i alimentaciĂł equilibrada, si no tambĂ© com una filosofia i una postura global de l’individu en vers la vida.
AixĂ doncs hi han dos raons principals per ser vegetariĂ , una per qĂŒestions de salut i una altra per qĂŒestions de consciĂšncia.
De totes maneres Ă©s un retorn a l’alimentaciĂł d’abans, no Ă©s necessari matar cap animal per menjar-se’l perĂČ a mĂ©s a mĂ©s, desaconsellen els aliments en conserva i congelats, els refinats, processats, quĂmics, begudes industrials.
El que es feia abans era menjar les fruites i verdures de temporada, i els aliments eren mĂ©s naturals, sense processar i amb tots els seus nutrients. El resultat Ă©s una disminuciĂł drĂ stica de la manipulaciĂł i contaminaciĂł que amb l’excusa del progrĂ©s ens ha portat la societat malbaratant recursos i destruint i contaminant el medi .
La dieta vegetariana té molts beneficis
Al disminuir el consum nociu de proteĂŻnes i greixos les digestions son molt menys pesades, es dorm millor s’estĂ mĂ©s actiu.
Es menja més fibra
Els processos d’obtenciĂł dels productes vegetarians son menys contaminants pel medi ambient.
Tipus de vegetarians
Ovolactovegetarians : No mengen animals (ni carn, ni peix) perĂČ si els seus subproductes, ous, lĂ ctics, mels, etc..
Vegans: Vegetarians estrictes. No mengen res procedent del mĂłn animal.
CrudĂvors: No mengen res procedent del mĂłn animal perĂČ a mĂ©s a mĂ©s, ha de ser cru.
MacrobiĂČtics: Es basen en les energies del yin i el yang i els cinc elements entre llegums, algues, fruites i verdures. Contemplen l’ingesta esporĂ dica de peix com element equilibrador
Us deixo aquest enllaç molt interessant: